12.
Conclusions
Una de les principals
conclusions que hem tret és que la influència d’ara no té res a veure amb la
influència d’abans, dels antics temps, doncs s’ha convertit cada cop més en una
influència tant potent i perjudicial que pot danyar, fins i tot, la teva
autoestima, ja que l’ideal de bellesa d’abans no és el mateix que el d’ara. Abans,
les influències estaven més relacionades amb el cinema, i actualment, en canvi,
ens influeixen més els cantants, per exemple. De totes maneres, les influències
al cinema no eren “perilloses” com pot ser-ho el comportament d’un cantant avui
en dia. Antigament, les influències al cinema estaven relacionades,
generalment, amb la moda. El rock, per exemple, era el que portava pitjors
influències, com el consum de drogues. Ara, en canvi, el simple comportament
d’un ídol o un exemple per seguir per un adolescent, pot canviar-lo per
complet, canviar la seva manera de pensar, i, per tant, d’actuar, amb el simple
objectiu de voler imitar a la persona que admira, sense ser conscient les
conseqüències que aquests actes pot portar.
Una de les altres
conclusions que hem pogut extreure és l’ús de les xarxes socials: Abans, al no
haver avanços tecnològics, la gent no podia estar on eren i que feien les
persones que seguien. Actualment, un d’aquests famosos publica qualsevol cosa
en una de les xarxes socials, i al segon, mig món s’ha assabentat d’on és, i
del que està fent, o al menys ho intueix. Per tant, una de les influències
principals és el món d’Internet.
Per altra banda, hem arribat
a la conclusió que és molt fàcil pels pares donar-se compte del que passa amb
els seus fills, doncs saben quins ídols tenen o a quines persones admiren, i
són conscients de la situació que això comporta.
En el món de la moda, la
gent seguia més un estil propi, i ara, en canvi, l’estil de la societat és
gairebé el mateix per tots. Camines pel carrer i el que més veus són peces de
robes repetides, un cop i un altre.
Un altre dels aspectes
importants són els Bloggers. Els que treballen en això, ja no ho veuen com a un
“hobbie” sinó com un ofici, com una forma de vida, i ens sembla bonic poder
expressar-ho de manera tan artística.
En general, creiem que molts
cops, l’ intuïció guanya a la realitat, o al menys l’amaga. En aquesta societat
no som conscients que allò que veiem d’aquelles persones a les que admirem són,
precisament, les coses que ens volen mostrar, i no el que són realment són. Es
posen l’etiqueta de “famós” i ensenyen allò que, a la nostre vista, és maco.
Però, no ens enganyem; Una etiqueta pot fer-te conegut, però no sempre un
exemple a seguir.
13.
Opinió personal
Hem escollit aquest tema
perquè hem realitzat una unió i relació dels temes que més ens han interessat,
i, per tant, el tema en general ens sembla molt interessant. Sempre està bé
saber lo bo i dolent que pot comportar tenir referents que no coneixem al
cent per cent, i ser conscient dels ideals de bellesa antics i actuals. No
pensavem que tantes coses es podrien relacionar entre si per formar un tema
molt més ampli, però la veritat és que ens hem sentit molt a gust realitzant-lo.
Personalment, creiem que
tenir un referent, un exemple a seguir o un ídol no cal que sigui un famós: Un
pare, un avi, o un germà poden marcar la teva vida. Però, en el cas de
tenir-lo, hem de saber ser conscients de si aquesta persona ens està inculcant
valors positius o negatius, per poder imitar-los o no. De totes maneres, creiem
que imitar mai està bé, doncs un ha de ser com és, i no hi ha res més original
que això. Però, si la influència és bona, no hi ha problema. Ara bé, si les
influències són dolentes costa molt donar-s’hi compte, ja que l’amor
incondicional, platònic cap a aquest ídol ens pot cegar, i, per tant, oblidar
el que som i deixar que ens portin al que són ells. Quan marxes del teu propi
món per evadir-te en el seu, és quan comences a fer coses que mai haguessis
pensat que faries, però que, pel fet que el teu exemple a seguir ho faci,
arribaràs a fer sentin-te orgullós/a.
Pensem que això, de cara als
pares, deu ser bastant dur, ja que una de les raons per les quals els
adolescent solen fixar-se en algú és quan es senten sols, i no voldran que els
seus pares l’ajudin.
Per tant, una cosa és tenir
un ídol, i l’altre és convertir-te en la seva ombra, sense que aquesta persona
conegui la teva existència. Et fas mal, i no et dons compte.
Per altra banda, creiem que
les xarxes socials han fet que tot això es pugui realitzar, doncs és molt més
fàcil saber que estan fent les persones que admiren, i, per tant, tens moltes
més possibilitats de poder-ho realitzar de la mateixa manera.
Un altre aspecte relacionat
amb la influència és l’ideal de bellesa; antigament, les dones “gordetes”,
d’amples dimensions eren les ideals de bellesa, i ara, en canvi, l’ideal de
bellesa és una noia prima, amb les cames primes, i els malucs ben treballats.
Aquest ideal es veu reflectit, per exemple, en els maniquís de les tendes de
roba, que, indirectament, ens estan dient que hem de ser com ells per que la
roba ens quedi bé. Moltes models tenen aquest “tipo”, i moltes de les
adolescents el desitgen, no perquè el trobin bonic o lleig, sinó pel fet que és
l’ideal “ben vist” de l’actualitat. Els resultats? Bé, hi han noies que han
arribat a morir pel fet de deixar de menjar, o han patit anorèxia. Ens hem
parat a pensar en el que pensen les noies que tenen anorèxia, i creiem que quan
es miren al mirall es deuen penedir de tot el que han fet per estar com l’ideal
de bellesa, que, realment, no els hi agrada. Però ara és massa tard, ja no hi
poden fer res. Altres s’han operat o s’han tret les costelles per semblar més
primes.
Aquest treball ens ha servit
per donar-nos compte que podem tenir els referents i ídols que vulguem, i que
els podem seguir, ja que hi han recursos més que suficients per fer-ho, però
hem de ser conscients del comportament d’aquests per no ser perjudicials per
nosaltres. I, inclús, si tens un ídol que no té un bon comportament, però
t’encanta com és dins l’escenari, durant els seus espectacles, i saps que no
t’afectarà res del que faci negativament, no hi ha perill. També creiem que
l’ideal de bellesa està sobrevalorat, que l’hem de veure com un cos més de la
multitud que hi ha. Perquè, qui ens diu com ha de ser una dona? Quin és
l’escrit, quina és la història, quin és el fet que ens digui com ha de ser
l’ideal i perquè ha de ser així? Els famosos. Si, aquells que quan s’aixequen
tenen els cabells despentinats, que han de mirar-se al mirall per poder sortir
al carrer ben vestits, però no sense un estilista. Si, els famosos, els que
duen l’etiqueta “famós” penjada per algun lloc del seu cos, on en molts casos, no
és tot real. En general, volem expressar que el que intuïm, el que veiem per
fora dels nostres ideals, els nostres referents, no el veiem com realment és, i
ens està danyant. I, per altra banda, la realitat de com són dia a dia, en
molts dels casos, també ens està fent mal.
La nostre reflexió és
aquesta:
Una persona, pel simple fet
de ser única, ja és bella. No creguis en un ídeal, creu en tu, i serà suficient
per assolir la felicitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario